Darrera els vidres

Del cafè

Hi havia un món

Mig esborrat

Per la boirina  del capvespre

Els records

Apareixien com un fash

Abans d´ensorrar-los

A un pretès oblid

Mirava a l´home

Que en silenci escrivia

A la taula del davant

I en silenci li dictava

Els seus pensaments.

A fora

Els arbres xops

Acaronaven vells anhels.

Rosa Illa